(El meu llibre es de totes les
novel·les de Kafka, així que no concorden les pàgines)
Capítol 1: es centra en el dia en
què Gregorio patix la metamorfosi. Este capitol narra la situació fil per
randa: descriu la dificultat de l’escarabat per a abaixar-se del llit i per a
obrir la porta de l’habitació. També ens parla de les preocupacions de Gregorio
en eixe moment (que no era un altre que arribar al treball i eixir de
l’habitació com més prompte millor) i de la reacció del Procurador i dels pares
al veure-ho
Pàgina 21:
¿Qué me ha pasado?, pensó. No era un sueño.
(…) ¿Qué tal si siguiera durmiendo un poco y olvidara todas esas bobadas?,
pensó
Si jo estiguera en la situació de
Gregorio, evidentment m’espantaria molt, ploraria i perdria els estreps. Tal
vegada inclús em tornaria boja, però sobretot la primera cosa que faria
seria preguntar-me el per què d’esta
estranya transformació. Una de les coses que més m’ha sorprés del llibre és que
Gregorio al contemplar-se a si mateix no es fera cap pregunta lògica com: “Por
què m’he transformat i com? En quin moment?”, sinó que es va preocupar perquè
s’havia dormit i arribava tard al treball. Tot ser humà té un desig
irreprimible de saber; eixe desig arranca des del fons de nosaltres, quan ens
preguntem estranyats sobre les coses, els fets del nostre al voltant. Per que
Gregorio no es pregunte en cap moment sobre la seua metamorfosi? És cert que no
tots ens preguntem el per què de les coses quotidianes (per què és el cel blau,
per què els avions volen, …) però sí per les coses insòlites, especialment per
eixe fet tan estrany i inimaginable. Gregorio Samsa manca definitivament d’actitud
filosòfica, però crec que a més manca un poc de sentit comú. O pot ser tal
vegada que Gregorio ja s’havia plantejat alguna vegada eixa metamorfosi i per
això no li va sorprendre tant com a mon quan ho vaig llegir?
Pàgina 22:
Si yo no me contuviera por
consideración a mis padres, hace tiempo que me habría ido del empleo.
Abans de la metamorfosi, Gregorio
era el suport familiar. No li agrada el seu treball, ha d’estar viatjant tot el
dia i matinant moltíssim. El seu pla és, que a l’acabar de pagar el deute dels
seus pares (el que li portaria uns 5 o 6 anys) vol deixar l’ocupació. Podem
veure una gran qualitat de Gregorio: l’amor per la seua família. La seua
família li necessita i Gregorio no els abandona, però més tard la família sí
que li abandona a ell. I si haguera sigut la germana la que patia la
metamorfosi, Gregorio s’hauria comportat com ella? Els ajuda en gastos
econòmics, però realment aprecia tant la seua família per a carregar amb un
monstre?
Pàgina 28:
"¿Han entendido ustedes una
sola palabra?"-preguntó el Procurador a los padres-, <<¿no será
que nos está tomando el pelo?>>. <<¡Por el amor de
Dios>>!-exclamó la madre llorando -,<< quizá está gravemente
enfermo y nosotros le atormentamos>>. << ¡Greta, Greta!>>-
gritó. (…) <<–Tienes que buscar inmediatamente al médico. Gregorio está
enfermo. Rápido! ¿Oíste hablar a Gregorio?>> <<Era la voz de un
animal>>
Gregorio intenta explicar el que
li ha ocorregut des de la seua habitació. En canvi, des de l’altre costat de la
porta, només escolten crits animals. Per això sa mare s’espanta tantíssim, es
preocupa pel seu fill i pel seu treball, que és el que li dóna de menjar.
Gregorio no pensa en cap moment que el ser un insecte gegant canviarà en
quelcom, continua volent anar a trabajar:no podria estar mes equivocat. En este
aspecte, Gregorio torna a sorprendre’m. Com pot pensar que podrà viatjar, a
treballar amb eixe horrible i repugnant aspecte?
Pàgina 29:
El padre, con expresión hostil,
apretaba los puños, como si quisiera empujar a Gregorio de vuelta a la
habitación. Luego miró con ojos extraviados en derredor suyo y rompió a llorar
con grandes sacudidas.(…) Pero ya desde las primeras palabras de Gregorio, el
Procurador había dado media vuelta, mirándole constantemente por encima de un
hombro crispado y con un gesto de asco en los labios. (…) …agarró con la
diestra el bastón que aquél había dejado junto al sombrero y al abrigo; con la
otra, tomó un gran periódico de encima de la mesa y, dando patadas en el suelo
y esgrimiendo bastón y periódico, comenzó a espantar a Gregorio hacia su
habitación.
Açò compte la reacció de tots al
veure-li amb la seua nova repulsiva forma. Tots jutgen les aparences. Al llegir
este llibre he sentit moltes sensacions negatives i de malestar i esta ha sigut
una de les pitjors. He sentit tristesa per Gregorio perquè un dia, sense haver
fet res per a meréixer-ho es transforma en un insecte gegant i és rebutjat per
tots, inclòs els seus sers volguts. Este rebuig em va fer pensar: Com els seus
propis pares, que li han donat la vida i li han criat des del seu naixement, li
rebutgen tan radicalment pel mer fet d’haver-se convertit en un escarabat?
És cert que deu de ser un fet molt
impactant i que les persones no es transformen en bestioles gegants tots els
dies, però igualment és el seu fill, carn de la seua carn, i deurien voler-ho i
respectar-ho com a tal, deixant de banda les seues diferències. Encara que esta
història siga fictícia i fantàstica, la situació podria extrapolar-se
perfectament a la nostra societat: de sobte, un individu és diferent de la
resta.
Posem, per exemple, que un dia un
xic descobrix que se sent atret per persones del seu mateix sexe i decidix
comptar-se’l als seus pares. Hui en dia, ja no és tan rar (encara que continuem
vivint en una societat homófoba que necessita evolucionar) , però situem-nos fa
uns trenta anys, quan era molt mes radical. Els pares s’escandalitzarien i se
sentirien molt enfadats, ho tractarien com una bestiola rara. A pesar de tot el
que han viscut i disfrutat junts, tot allò s’esvaïx per als pares perquè el seu
fill “se ha transformat en un monstruo”, ho rebutgen tal com és.
Però el pitjor és que ho rebutja
la societat al complet. A Gregorio li rebutja, la serventa, els seus pares, la
seua germana, el seu jefe… Crec que Kafka intentava transmetre’ns algun
missatge com este, hi ha exagerat una situació real, perquè ens adonem de ho
cega i roïna que és la societat
Capítol 2: parla d’allò que s’ha
transcorregut en els mesos següents: com la seua germana li porta diàriament el
menjar a Gregorio a habitació, les conversacions familiars, els problemes
econòmics que ha d’afrontar la seua familia… És en este capítol on més es
desarrollla la història i on mes temps transcorre (es narren setmanes i mesos
respecte a un únic dia en el primer capitule) , i compte com Gregorio es “va
acostumant” a la seua nova vida, i es presenten també moltes baralles,
discussions i tensions entre els habitants de la casa.
Pàgina 34:
Por lo tanto tenía mucho tiempo
por delante para pensar cómo podría reordenar su vida.
No sabem exactament que es vol
referir Gregorio amb esta frase. Jo veig dos opcions. Una, és que creu que pot
tornar a la vida d’abans, sent humà. Tornar a ser normal i que la gent deixe de
despreciar-ho. L’altra és, que pot tornar a ser normal, amb eixe aspecte.
Òbviament sabem que açò és impossible, que ningú va a ceptarlo sent un
escarabat, però amb el que conec Gregorio, crec que tal vegada arribe a pensar
una vida així.
Pàgina 35:
Pero jamás habría podido imaginar
lo que la hermana hizo con su gran bondad. Para probar sus gustos, le trajo una
colección de alimentos y los extendió sobre un periódico viejo.
Podem veure una actitud molt
diferent del comportament final de la germana. Al principi, recorda a Gregorio
com el seu germà, aquell que li ha criat i volgut des de siempre. Pensa que la
seua obligació com a germana és cuidar-li, sense tindre en compte el seu
aspecte.
Pàgina 36:
…porque, como no se le entendía,
nadie –ni siquiera la hermana- pensó que él sí entendía a los demás .
Esta frase, em va fer sentir
moltíssim agobi. Gregorio pot entendre el que diu la seua família a la
perfecció, però no al contrari. Em vaig posar en el seu lloc i no podria
aguantar de la impotència de no poder parlar, de no donar el teu opinió, de no
manifestar-te; veure com decidixen el millor per a tu sense preguntar-te. Per
culpa d’este problema, Gregorio no té
llibertat. Si poguera comunicar-se amb la seua família, tot seria molt
diferent: els transmetria els seus sentiments, així que els seus pares i la
seua germana tindrien present que continua sent Gregorio, no un insecte
qualsevol. També podria haver demanat el menjar que volia i poder mantindre el
contacte amb la seua família. Crec que este és un greu problema en la
transformació de Gregorio
Pàgina 37:
…pero un auténtico calor ya no
reinaba entre ellos. Sólo la hermana permaneció unida a Gregorio.
Els pares són incapaços de veure a
Gregorio. Podem veure diferents actituts enfront de la metamorfosi de Gregorio,
que també trobem en la societat: persones com la mare, que sòn mes tolerants
perquè senten llàstima i volen ajudar però, com que no és senten capaços, no ho
fan; altres serien com la germana, no els agrada tractar amb “monstres” però el
fan per cumplir; i finalment hi ha com la nova serventa (que va descubrir per
casualitat un dia a Gregorio i no es va espantar), que no li repugnen tant
aquestes persones però no fan res per ajudar-los.
Fa temps va llegir aquesta frase:
“Les persones no canvien, tan sols canvien els nostres sentiments cap a elles.”
I no li falta raó. Desde altre punt de vista, el que realment canvia en aquest
llibre es el comportament de la seua familia cap a Gregorio.
Pàgina 38:
Siempre que se llegaba al extremo
de hablar de la necesidad de ganar dinero, Gregorio se soltaba de la puerta,
porque le entraba calor de tanta pena y vergüenza.(…) Si Gregorio sólo hubiera
podido hablar con la hermana y agradecerle lo que hacía por él, le habría sido
más llevadero aceptar sus cuidados.
Ací veiem que en l’interior,
Gregorio seguix ahí. Continua tenint sentiments i consciència. No és un
escarabat, una simple bèstia; és un ser humà atrapat en un cos d’insecte
Página 40:
Pero sobre los pocos metros
cuadrados del suelo no podía caminar gran cosa; quedarse quieto durante toda la
noche ya le costaba. Comer no le proporcionaba ni el menor placer. Así tomó la
costumbre de distraerse recorriendo las paredes y el techo.
Gregorio, a l’estar durant tants
mesos només en la seua habitació, va oblidant-se de la seua vida anterior i
comença a realitzar accions pròpies d’animals salvatges com esta. Per què actua
d’esta manera, per què pareix no recordar-se de la seua antiga vida, quan ell
era humà? Segurament és conseqüència de viure aïllat de la cultura i la
societat. El ser humà necessita viure en societat, perquè encara que esta siga
roïna i pervertisca l’individu (com deia Rosseau) , la societat és necessària
per a fer-nos persones, igual que la cultura és necessària per a establir unes
normes que seguix la societat i ens permet viure en grup. Gregorio al viure
aïllat, encerrat i sense contacte algú amb la seua cultura i societat, es torna
salvatge i desenvolupa no tan sols una metamorfosis física, sino també mental:
el viure així el transforma poc a poc en una bèstia salvatge.
¿Y no será como si (…) alejando
los muebles, diéramos a entender que hemos perdido toda esperanza y que le
abandonamos? Creo que sería mejor dejar todo así y cuando Gregorio vuelva a
nosotros lo encuentre todo normal, y así le sea más fácil olvidar lo pasado
Quan escolta el seu mare dir açò,
recorda de colp tota la seua vida humana i decidix resistir-se a la
“metamorfosis interna” que estava patint. Per eixa raó, després es posa damunt
dels seus mobles i així espantar a sa mare i a la seua germana quan van a
llevar-se’ls
Pàgina 43:
Sin embargo, ¿era éste todavía el
padre? ¿Era todavía el mismo hombre que, cansado, estaba sepultado en la cama
cuando Gregorio salía de viaje? ¿El mismo hombre que, cuando regresaba de
noche, le recibía en bata, sentado en su sillón, del que le costaba levantarse,
que sólo alzaba los brazos en señal de bienvenida?(…)
Al andar, levantaba muchos los
pies y Gregorio se asombró del enorme tamaño de sus suelas. Pero no meditó
sobre ello, pues sabía que desde el primer día el padre consideraba que había
que tratarle con total severidad. (…) …, cuando algo, tirado con poco ímpetu,
voló cerca de él y rodó por el suelo. Era una manzana, seguida rápidamente por
otra; Gregorio se detuvo asustado; seguir corriendo era inútil, pues por lo
visto el padre había decidido bombardearle
El pare de Gregorio, deixa de ser
el pare de Gregorio. I ací podem preguntar-nos qui és el que patix la
metamorfosi. No li rebutja solament, sinó que intenta agredir-li. Sent humà,
mai hauria intentat fer-li dany, tan important és el cos? no pot veure com dins
de l’escarabat continua estant el seu fill? El senyor Samsa esta cec totalment
i l’únic que veu és un fastigós insecte que l’únic que fa és molestar la
família. Son pare deixa de ser l’home de sempre, comença a ser molt violent amb
el seu fill, ja que no li considera com a tal. Podríem dir que la metamorfosi
la patixen tota la família al complet, no sols Gregorio.
Capítol 3: en este ultime capítol
es compten els últims dies de vida de l’escarabat. Ja en les primeres línies
d’este capítol l’autor parla sobre la gravetat d’una ferida en la closca que li
va fer son pare. Durant este episodi la família es troba molt trist i cap (ni
tan sols la germana) li presten a Gregorio més atenció de l’estrictament
necessària. Per això l’habitació de Sansa comença a embrutar-se i ningú es
digna a netejar-la, sinó al contrari, col·loquen en ella els objectes de les
habitacions que posen en lloguer. A més, a l’escarabat no li agradava el menjar
que li oferien així que simplement no menjava. La brutícia i la desnutrició
junt amb la ferida, fan que empitjore el seu estat de salut i finalment muira.
Pàgina 49
La hermana, sin importarle lo que
le podría gustar, todas las mañanas y tardes antes de ir a trabajar empujaba
con el pie cualquier cosa dentro de la habitación. Ahora recogía la habitación
a toda prisa por la noche.
A mesura que va avançant la
història, veiem com la germana es va cansant de Gregorio. Li veu com una
obligació per a ella, un càrrec mes. I així comença a odiar-li, a odiar a eixe
estúpid escarabat que pareix ser el fruit de tots els seus mals. Comença a despreocupar-se
d’ell, deixar de veure-li com al seu germà, com al seu igual. Per a ella deixa
de ser quelcom que meresca la seua atenció i per això fa les seues
“obligacions” tan malament, sense preocupar-se pel benestar de Gregorio, sense
donar-li prou aliment i sense netejar-li el quart, la qual cosa després fa que
la seua vida arribe al seu fi
Pàgina 52:
La hermana comenzó a tocar. Padre
y madre, cada uno desde su sitio, seguían atentamente los movimientos de sus
manos. Atraído por los sones, Gregorio
se había adelantado un poco y ya sacaba la cabeza fuera de la habitación (…)
¿Sería él una bestia si la música le emocionaba tanto? Era como si husmeara el
aliento largamente anhelades.
Què és el ésser humà? Que
diferència hi ha entre un animal i un humà? Molta gent respon a esta pregunta
dient que els s humans tenim ànima. Gregorio té ànima? Continua sent un ser
humà per dins? Com hem dit abans, les accions salvatges que comet són per culpa
de l’aïllament, no de la seua metamorfosi. Ell encara vol la seua família, es
preocupa per ells, es sent malament perquè ara en la seua absència han de
treballar. Així que, en la meua opinió, Gregorio és un ésser humà i deverien
tractar-li com tal.
Pàgina 54:
<<Queridos padres, … las
cosas no pueden seguir así. (…) Nos lo tenemos que quitar de encima. Hemos
hecho lo humanamente posible por cuidarlo y soportarlo>> (…)
<<Tenemos que tratar de deshacernos de él…>>
Solo tienes que quitarte de la
cabeza la idea de que esto sea Gregorio. Que lo creíamos durante tanto tiempo,
ahí está nuestro error.
La família havia aguantat i cuidat
a Gregorio, però després del ocorregut, decidixen desfer-se d’ell. En poques
paraules, havien cuidat a Gregorio per compassió del que havia sigut abans,
perquè antany era el que portava els diners a casa, el suport familiar. Al
principi no destorbava molt en la vida de la família, però en el moment que
s’obstaculitza en el camí no dubten a desfer-se d’eixe gran pes. Amb açò
arribem a la conclusió que són uns interessats, perquè no mostren problema quan
s’aprofiten del seu treball però de seguida s’obliden d’això quan el
treballador es convertix en una càrrega econòmica; és quelcom molt rèptil i
superficial
Este exemple podria extrapolar-se
a la societat: ella s’aprofita dels individus treballadors (gent molt rica) els
és indiferent aquells que no són ni beneficiosos ni perjudicials (xiquets) i
rebutja i desprecia a aquells que són una càrrega (drogadictes, vagabunds). En
què s’ha convertit la societat? Ens aprofitem de qui podem i despreciem a qui
necessita ajuda, ignorant-los i marginant-los. No seria millor ajudar-los a
ells i al pobre Gregorio? Este llibre m’ha fet veure que la societat actual és
interessada i capritxosa.
Pàgina 55
Pronto sintió que ya no se podía
mover en absoluto. (…) Si bien tenía dolores en su cuerpo, estos iban
remitiendo poco a poco; (…) Pensó con cariño y emoción en los suyos. (…) Gregorio exhaló un débil y último suspiro.
Finalment, la vida de Gregorio
arriba al seu fi, alliberant a la família d’aquest càrreg.
En conclusió, m’agradaria dir que m’encantaria que tot
aquell que llegira este llibre recapacitara sobre el seu contingut, sobre el
missatge que ens dóna, sobre la qual cosa pensa d’ell. Invite també a la
societat a què es comporte com a tal i que no creu mes escarabats humans,
perquè DIFERENT NO SIGNIFICA REPUGNÀNCIA
